Mallorca
| INICI | |
| REGLAMENTS | |
| CALENDARI | |
| DOCUMENTS REGATA | |
| ESDEVENIMENTS | |
| ENLLAÇOS | |
| APM |
|
| FLOTA | |
| FOTOGRAFIES | |
| PUBLICACIONS | |
| DOCUMENTS | |
| BORSA DE TRIPULANTS | |
| MERCADET | |
| CONTACTE | |
TIPOLOGIES
| BARCA DE BOU |
| Embarcació
tradicional de pesca, de major eslora, construïdes pels mestres
d'aixa de l'illa. A Mallorca tenen les rodes de proa i de popa
gairebé rectes, una coberta amb molta brusca i solen dur tres
escotilles. Les mides oscil·len entre els 60-80 pams d'eslora i
entre els 20-25 pams de mànega. Les línies d'aigüa
solen ser fines, amb un calat considerable a popa, fet que les
converteix en barques caminadores que es comporten prou bé en
rumbs de cenyida. Solen arborar major i floc, però també
se'ls pot incorporar una mitjana a popa. A Mallorca, l'aparell emprat
habitualment era el de major i floc. La vela major era de dimensions
considerables per disposar de la potència d'arrossegament
suficient. Les antenes podien fer fins a una eslora i mitja de
llargada. El floc o flocs també eren considerables (el
més gran es diu pollacra i el més petit, menjavents) i
els podien anar canviant segons les condicions de vent que hi
hagués. La pesca del bou tradicional, abans de motoritzar les embarcacions, es feia emprant dues embarcacions, la parella de bou. Per aquest motiu era habitual que les dues barques que pescaven fossin molt semblants o bessones, a fi de poder fer la mateixa feina d'arrossegar l'art. (Balear 1925. Restauració i recuperació d'una barca de bou mallorquina - Joan Manuel Pons Valens) |
| FLOTA |
| LLAÜT / LLAGUT |
| Embarcació
cobertada, dotada de cossia i depenent de l'eslora d'un
escotilló a popa i, en alguns casos, d'un altre a proa de la
cossia que fa les funcions de pou d'àncores. Els escotillons es
tanquen mitjançant quarters i la cossia, mitjançant
quarters o portes. Els llaüts no tenen popa de mirall; disposen de
dues rodes, de les quals la de proa és la que més
caracteritza aquesta tipologia, ja que es corona amb un capeallet o cap
de mort. Ambdues rodes es fien a la quilla mitjançant les
contrarodes. L'aparell llatí és l'aparell original d'aquesta tipologia, que depenent de l'ús a que es destina la barca pot variar quant al nombre de veles i el nombre i distribució dels arbres. (Patrimoni Marítim flotant d'embarcacions menors - Bernat Oliver Font) |
| FLOTA |
| BOT COBERTAT |
| La
principal característica del bot mallorquí és la
popa plana, de mirall, i a proa, la roda, que no sobresurt més
que uns pocs centímetres de la tapa de regala i no du cap de
mort. Dintre d'aquesta tipologia s'han de distingir els bots cobertats
i els descobertats. Els primers, dotats de coberta i cossia, aparellen
una vela llatina major, amb l'arbre fixat a un terçi un floc.
L'eslora més habitual és la compresa entre els 20 i 25
pms, malgrat que hi ha bots cobertats de 18 pams i de 26 pams.
Actualment es fan servir per a la pesca esportiva i les regates. (Patrimoni Marítim flotant d'embarcacions menors - Bernat Oliver Font) |
| FLOTA |
| GUSSI |
|
Embarcació petita de pesca i d’esbarjo molt semblant a un llaüt petit que navegava a rem o a vela de martell o llatina. La roda de proa i la de popa sobresortien un poc per damunt de l’orla. La característica principal que el diferenciava era la distribució interior, que constava d’una coberta petita a proa, dos bancs de vogar i un senó a popa. La seva eslora generalment no supera els vint pams. Se li podia dotar de dues escues per facilitar la varada. |
| FLOTA |
| PASTERA / BETA |
| Embarcació de línies planes, de fons pla i construcció simple, dissenyada per a la navegació amb rem en aigües poc profundes. L’eslora oscil.la entre els 15 i els 20 pams. Han servit com a auxiliars d’altres bastiments dedicats a la pesca professional, per “fer gamba” amb un gànguil, per pescar pop, “fer roquer”, etc. La roda és vertical. Les costelles tenen formes rectes i serveixen de reforç de les taules. El fons de la pastera és totalment pla, porta una petita quilla. El mirall de popa és pla. |
| FLOTA |
| LLANXA FELANITXERA |
|
Tipologia
característica del migjorn de Mallorca atribuïble als mestres d'aixa
felanitxers, tot i que els orígens del seu disseny no s'han pogut determinar
amb certesa. L'accentuat vessament de les amures és la seva principal peculiaritat.
El bastiment es correspon amb el d'un bot clàssic, però el nom genèric de llanxa
probablement guarda una estreta relació amb la forma de la proa. |
| FLOTA |